Autors: Eloi Coloma, Mireia Pinedo i Víctor Roig

INTRODUCCIÓ

El Departament de Territori i Sostenibilitat (en endavant el DTES) lidera la Comissió Inter-departamental BIM des de la seva creació el maig de 2016 per part del Govern de la Generalitat de Catalunya. 

L’objectiu principal d’aquesta Comissió és l’estudi i avaluació de la implantació de la metodologia de treball BIM tant a l’obra pública com a les obres d’edificació promogudes per l’Administració de la Generalitat de Catalunya en el sector públic. 

PROJECTE PILOT

En el marc d’aquesta aposta per a la implementació del BIM, el DTES va plantejar la seva aplicació en un projecte pilot consistent en el modelat de la seva seu situada a l’Av. Josep Tarradellas, 2-6 de Barcelona. Els objectius del projecte van ser els següents:

  • Millorar l’eficiència en el treball, en la presa de decisions i en els tràmits administratius
  • Augmentar la competència digital dels intervinents i la capacitat de sistemes i eines
  • Sistematitzar el procés de millora contínua i la innovació sobre la feina feta
  • Augmentar el creixement de la cultura de treball en col·laboració

ARCbcn va resultar ser la consultora BIM guanyadora del concurs públic per liderar i desenvolupar aquest projecte pilot gràcies a l’expertesa del seu equip humà, liderat per la BIM manager Mireia Pinedo amb el suport en tasques de modelatge, coordinació i gestió de Belén Aparicio i de modelatge per part de Xavier Calzada i de la direcció tècnica, i per l’aposta decidida per la metodologia BIM tant en els seus treballs d’enginyeria com en els serveis de consultoria acompanyant clients en la implantació d’aquesta metodologia en la gestió dels seus equipaments.

Per altra banda, l’equip BIM d’ARCbcn, va comptar amb l’assessorament d’Eloi Coloma, Director del Master in Open BIM Delivery and Management de la UPC, amb una àmplia experiència en implantació de la Metodologia BIM com ara al Futbol Club Barcelona, el Grup Roca, OHL o Incasol, entre d’altres. 

Per aquest projecte, el DTES va comptar amb el suport de la consultoria Bimetric amb Víctor Roig al capdavant i Carles Briz com a tècnic encarregat d’auditar la qualitat del model.

ESTRATÈGIA DE PLANIFICACIÓ

El contracte platejava l’execució del projecte pilot en diferents fites: 

  • FITA 1: Anàlisi i presa de dades de l’edifici objecte d’estudi.
  • FITA 2: Aixecament del model d’acord amb la informació recollida a la primera fita.
  • FITA 3: Incorporació de la informació corresponent al model.
  • FITA 4: Entrega final de la documentació relativa al model per la seva integració a un GMAO

Segons aquest plantejament, prèviament a l’inici de projecte l’equip d’ARCbcn va proposar una reunió de presa de contacte, presentació i validació del planning del projecte així com una presentació final del model amb exposició de conclusions. 

Imatge: Planning de projecte

COL.LABORACIÓ I COORDINACIÓ

La base de la metodologia BIM és el treball col·laboratiu. Per això des de l’inici es pretenia establir un marc per concretar qui, quan i com s’havia de realitzar l’intercanvi d’informació entre els diferents agents participants en el projecte. En aquest sentit es va determinar:

  1. El conjunt d’eines més adients per l’intercanvi d’informació, establint rols i permisos per als diferents agents així com la validació d’una eina per la visualització dels models en format obert (IFC) per part del DTES.
  2. Un calendari setmanal d’intercanvi del model, consensuat amb Bimetric,  per al seu seguiment i validació d’aquest. 
  3. Reunions periòdiques de seguiment internes amb la supervisió l’Eloi Coloma com assessor especialista BIM de l’equip d’ARCbcn.
  4. Reunions de seguiment puntuals per part del DTES: una reunió inicial, a mig projecte i presentació final.

FITA 1: ANÀLISI I PRESA DE DADES

El DTES ens va proporcionar la documentació gràfica, en format .dwg, necessària per a l’aixecament de modelat. Posteriorment es van realitzar diverses visites degut a les dimensions de la seu del DTES (superfície total de 24.478,65m² construïts). En aquestes visites se’ns va fer una explicació del funcionament de l’edifici i les seves instal·lacions, es van resoldre dubtes sobretot de caràcter gràfic fent comprovacions in-situ, es van efectuar amidaments per ajudar a l’aixecament del modelat com ara alçades de fals sostre i es van situar les darreres modificacions, de caràcter puntual, no actualitzades en plànols com ara màquines de clima i de vending

Alhora, també, se’ns va proporcionar documentació relacionada amb el manteniment de l’edifici com ara: el Pla d’autoprotecció, el Pla de manteniment, llistat de gammes i Inventaris d’equips.

Un cop analitzada la documentació aportada per al DTES, es van detectar diverses mancances i incoherències en la informació. Amb l’objectiu d’establir una base, la més sòlida possible, per aconseguir els objectius del projecte, es va procedir a realitzar un procés de filtratge i lligat de la informació realitzant validacions in-situ o a través del personal responsable de DTES. En cap cas hi havia la voluntat de realitzar un as-built entenent que el model està sempre viu i es pot alimentar durant el cicle de vida de l’edifici.

FITA 2: AIXECAMENT MODELAT

En aquest punt es va procedir a desenvolupar el modelat de l’edifici en funció de les disciplines d’arquitectura, estructura, instal·lacions i mobiliari.

El primer repte que se’ns va plantejar va ser com abordar el modelat pel gran volum d’elements a introduir en funció de la documentació i informació de què disposàvem, sobretot en l’àmbit d’instal·lacions. Per aquest motiu l’equip BIM d’ARCbcn amb l’assessorament de l’Eloi Coloma vam establir una estratègia en aquest aspecte així com un flux de treball de cara al modelat. 

Imatge: Flux de treball per al modelat

En aquest sentit es va determinar:

  1. Donar prioritat als elements considerats “actius”, no en el seu aspecte gràfic sinó en la incorporació de dades pertinents en funció de la tipologia de l’actiu i del DRIC (veure fita 3).
  2. Considerant la informació disponible d’arquitectura i estructura de l’edifici, modelar els seus elements a nivell G2 segons la taula de nivell geomètric proposada al Manual d’Infraestructures. 
  3. El nivell de definició geomètrica per als elements d’instal·lacions podia variar entre G2/G3.
  4. No corregir les possibles col·lisions que es poguessin donar durant el modelat derivades de la interpretació de la documentació en 2D donat que la informació no era prou detallada per a poder situar els objectes i traçats representats en alçada ni la inclinació que ocupen a la realitat.

La següent imatge és il·lustrativa de com dos elements d’instal·lacions poden tenir diferents nivells de detall geomètric però en canvi la informació vinculada és del mateix nivell de cara a la seva posterior gestió.

Imatge: Comparació nivell de definició gràfica vs informativa per a dos elements d’instal·lacions

Durant aquesta fase es va decidir afegir certa informació als elements (codi d’inventari, gestió d’actiu i fonts d’informació) a mesura que es modelava per evitar en la següent fase haver de localitzar de nou aquests elements (veure fita 3).

FITA 3: INCORPORACIÓ DE DADES

L’objectiu principal del projecte pilot consistia a fer que els models fossin d’utilitat per a la gestió de l’edifici seu del DTES, és per això que calia dotar al modelat d’informació associada.

Per la incorporació de les dades ens vam basar en el document de requeriments d’informació del contracte (en endavant DRIC) on s’indicava quin tipus de paràmetres s’havien d’incorporar en funció de tres tipus d’elements: 

  1. Objectes: elements no associats una acció de manteniment 
  2. Actius: elements associats a una acció de manteniment i a un codi de gestió.
  3. Espais: permetre localitzar elements

Per altra banda, el document indicava que la informació havia d’estar ordenada segons grups de propietats personalitzats. Per tant, va implicar mapejar els paràmetres nadius del programari utilitzat cap a aquests grups de propietats, definits sobre l’estàndard IFC com a Property Sets.

Imatge:Dades element “actiu” del Model Instal·lacions

Per al desenvolupament d’aquesta fita es van establir una sèrie de processos amb l’objectiu de garantir la correcta execució de la mateixa. 

Imatge: Flux de treball per al populat

Durant el desenvolupament d’aquesta fase, es va detectar la importància de deixar constància sobre l’origen de la informació obtinguda: gràfica (GRAF), aixecament (AIXE), deducció (DEDU) o inventari (INVE). És per això que, a proposta de Bimetric, es va acordar introduir dos nous paràmetres: “DTES-FontInformacioObjecte” i “DTES-FontInformacioGeometria”. 

Per altra banda, a l’hora de nomenar els espais, es va fer palesa la manca d’un estàndard a tal efecte. És per això que es va determinar la utilització de la taxonomia dels plànols d’autoprotecció. Tot i aixì i per tal de tenir una codificació de classificació d’espais es va popular els paràmetres “DTES-TipusEspai” i “DTES-CategoriaEspai” amb l’estàndard OSCRE tal com indicava el DRIC.

Un altre repte important que se’ns presentava era la introducció d’un gran volum d’informació en el model. El model conté 37.125 elements, 29.361 dels quals pertanyen a la disciplina d’instal·lacions. Per aquesta raó, es va optar per automatitzar aquesta tasca mitjançant la programació de rutines especialitzades a incorporar informació als elements del model amb l’objectiu d’optimitzar el temps destinat a aquesta tasca. 

Imatge: Rutina d’incorporació d’informació.

FITA 4: LLIURABLES

L’encàrrec incloïa la generació de plànols a partir dels models. No obstant això, l’obtenció d’aquesta mena de lliurables representava un elevat esforç amb relació al valor que aportaven com a mitjà de visualització de la informació en comparació als models BIM. Per aquesta raó, es va proposar centrar-nos en el model com a lliurable principal, ja que és un mitjà més eficient i flexible. Així, es va acordar generar una sèrie de vistes 3D i de les plantes de l’edifici dins del model així com una taula de dades amb tota la informació continguda en ell. L’objectiu d’aquests lliurables era facilitar als tècnics de DTES l’ús de la informació generada en la gestió del manteniment.

Per altra banda, als lliurables establerts pel contracte es va afegir un Manual d’Ús. Es tracta d’un document que recull com està estructurada la informació del model, les configuracions necessàries per convertir els arxius en format estàndard, com generar informació a través del propi model així com unes recomanacions amb la finalitat que qualsevol que hagi de treballar en un futur amb aquest model disposi d’un document de consulta que li permeti conèixer el model de manera àgil i ràpida per poder fer un bon ús i treure el màxim profit al model.

CONCLUSIONS

Gràcies al projecte pilot, actualment el DTES disposa d’un repositori únic d’informació de forma estructurada a partir del qual pot millorar la gestió del manteniment i l’explotació de l’edifici de la seva seu, facilitant l’accés i comunicació de la informació i agilitzant l’actualització de dades per poder analitzar-les de manera més eficaç permetent prendre decisions amb major fiabilitat reduint temps i costos.

Altres aspectes dels quals es pot beneficiar el DTES amb el treball realitzat en aquest projecte pilot és la millora de les activitats que es poden portar a terme a partir del propi model:

En concret, el DTES pot emprar els model pels següents usos:

  1. Seguiment i coordinació de les tasques de manteniment: gràcies a l’estructuració de la informació en el model s’afavoreix el seguiment més acurat i fiable de les actuacions a realitzar així com l’optimització del manteniment dels equips.
  2. Control i gestió dels espais i de l’equipament de l’edifici: l’obtenció d’un model d’informació facilita l’actualització del mateix enfront qualsevol intervenció o reforma que es pretengui portar a terme obtenint nova informació i planimetria del propi model.
  3. Comunicació de l’edifici: l’obtenció d’un model 3D ajuda a la familiarització amb l’edifici i els seus sistemes per part dels diferents agents així com la seva visualització pot ajudar a la presa de decisions i resolució de conflictes.
  4. Eficiència energètica i sostenibilitat de l’edifici: el fet de treballar amb un model viu permet, donat el cas, realitzar un seguiment i control de consums estimats així com plantejar canvis que millorin l’eficiència energètica de l’edifici.

Per tal de garantir la qualitat i fiabilitat del model d’informació caldrà mantenir-lo actualitzat en tot moment, validar i comprovar la consistència de les dades introduïdes per tal que siguin d’utilitat i seguir apostant pel treball col·laboratiu en els processos de creació i modificació del model i manteniment de les dades.

Queda pendent anar un pas més enllà integrant aquesta base de dades a través del format estàndard amb una plataforma o software de gestió del manteniment que permeti la bidireccionalitat de les dades amb l’objectiu de mantenir la informació sempre actualitzada.

LLIÇONS APRESES

El desenvolupament d’aquest projecte pilot ens ha permès constatar certs aspectes que hem volgut reflectir en aquest apartat com a lliçons apreses.

Quan s’aborda la realització d’un model d’un edifici existent, i amb la finalitat d’optimitzar els recursos a invertir en possibles tasques de modelització, cal tenir en compte les següents premisses:

  1. Nivell de detall geomètric.

Tenint en compte que el model es genera per respondre a les necessitats de manteniment, el detall geomètric dels seus elements s’ha de fer a un nivell més baix que el que s’utilitza habitualment en les fases prèvies de projecte i construcció, diferenciant clarament entre aquells elements que requereixen tasques de manteniment i aquells que només requereixen una supervisió puntual. Cal tenir present que l’edifici ja existeix i, per tant, la seva representació gràfica no cal que sigui tan realista, ja que es pot consultar en documents vinculats com poden ser fotografies, fitxes tècniques o núvols de punts.

2. Nivell d’informació.

La decisió sobre el paràmetre a introduir en el model geomètric és una de les més importants a l’hora d’abordar les tasques de modelitzat de l’edifici per a gestió de manteniment de forma eficient. La premissa establerta per determinar els paràmetres bàsics a introduir en el model s’ha de basar en l’avaluació de la seva aportació de valor des d’un punt de vista de gestió visual i alfanumèrica durant l’explotació de l’edifici, i sobretot, tenint en compte la feina d’actualització futura què requerirà la informació introduïda.

3. Estructuració de la informació.

La informació complementaria necessària per a la gestió de manteniment caldrà que s’adapti a l’estructuració utilitzada en el model, de manera que es puguin relacionar de forma eficient i, en etapes posteriors, abordar la integració en el model de l’edifici, sempre i quan aporti valor.

No obstant això, perquè això sigui possible, el model ha de tenir una estructura que permeti aquesta relació, fet que implica un treball previ d’estudi de com està organitzada la informació que gestionaran els futurs usuaris del model.

Un altre aspecte fonamental és emprar formats oberts, ja que a banda de garantir l’accessibilitat present i futura de la informació per part de tots els agents, ofereixen, per definició, estructures d’informació estàndard fàcilment generalitzables.

D’aquesta manera, pot ser més fàcil garantir una gestió més eficient de la informació de l’edifici, ja que:

  • Es poden fer servir les eines de programari més adequades per a cada finalitat, en funció de les tasques de gestió dels actius o manteniment, l’ocupació d’espais, etc.
  • Permet adaptar-se a les eines que disposi cada centre o organisme.
  • Possibilita distribuir el manteniment de la informació entre diferents agents.

Bibliografia: 

  1. Plec de prescripcions tècniques particulars en relació a la realització del modelat BIM per la posterior explotació en la fase de manteniment, corresponent a la seu del departament de territori i sostenibilitat, Av. Josep Tarradellas 2-6, Barcelona.

0 respostes

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.