Article d’Oscar Espin, cap de projectes de l’àrea d’Enginyeria d’ARCbcn-WATTEGA sore la rehabilitació d’edificis amb protecció patrimonial
La rehabilitació d’edificis és un mercat creixent arran dels objectius de sostenibilitat i eficiència energètica impulsats per la Unió Europea. La tendència per als propers anys és que aquesta augmenti amb noves subvencions i incentius fiscals per desenvolupar projectes de millora de l’eficiència, no només en tancaments sinó també per a instal·lacions. Això obre la porta a la rehabilitació de més edificis de diferents tipologies.
En aquest marc de treball, la nostra experiència ens ha ensenyat que cal realitzar una sèrie de consideracions i enfocaments específics per garantir l’èxit de projectes que afectin edificis singulars. Aquests són els edificis o espais amb solucions arquitectòniques singulars i principalment els protegits patrimonialment. Aquest tipus d’edificis solen estar subjectes a normatives i regulacions més estrictes que els convencionals, segons el seu nivell de protecció local, estatal o fins i tot els distingits com a patrimoni de la humanitat. És imprescindible, per tant, conèixer les restriccions que els afecten. Aquestes intervencions han de ser acordades amb les autoritats competents de patrimoni així com amb la propietat.
Si bé no és essencial, com passaria en una rehabilitació arquitectònica, realitzar una investigació exhaustiva i documental de la història de l’edifici, sí que és convenient que el tècnic tingui la sensibilitat perquè la intervenció de les instal·lacions plantejades sigui prou respectuosa. Aquí arriba el primer desafiament: afegir un factor de disseny nou com és l’estètic, al qual sovint els tècnics d’instal·lacions no prestem prou atenció.
Des de la perspectiva de l’enginyeria d’instal·lacions, la fase inicial de plantejament és fonamental per identificar les àrees que requereixen millores i per assegurar que qualsevol intervenció sigui compatible amb l’estructura existent. El disseny de les intervencions en edificis patrimonials ha de ser acuradament planificat per respectar i conservar els elements de valor històric. Això inclou l’ús de solucions reversibles sempre que sigui possible, permetent que futures intervencions es puguin realitzar sense danyar l’estructura original. La integració de noves tecnologies i millores en eficiència energètica s’ha de fer de manera que no afecti negativament l’estètica o la integritat de l’edifici.
Tot i que pugui semblar evident, un altre dels aspectes importants a tenir en compte són les visites presencials als espais. Les solucions estudiades sobre plànol poden funcionar perfectament a nivell teòric, però en aquest tipus de projectes la implantació real de cada element o traçat té un pes fonamental. S’ha de considerar i valorar en els honoraris un pla de visites de replanteig durant tota la fase de desenvolupament del projecte, implicant a tots els agents corresponents com experts en patrimoni o conservadors. Al meu parer, també és recomanable implicar els equips de treball més enllà del responsable del projecte. Calculistes i modeladors han de tenir en ment permanentment durant el seu treball les singularitats dels espais en què es mou el projecte.
El càlcul de costos del projecte ha de reflectir també aquestes particularitats. Les intervencions no han de considerar només el subministrament i instal·lació dels diferents elements, sinó els efectes col·laterals d’aquests en l’estructura o paràmetres. L’obertura de passos, subjeccions, traçats de conductes o ubicacions de quadres elèctrics o altres equips han de ser estudiats acuradament amb diferents alternatives a causa del seu impacte. El traçat d’una simple canonada pot resultar extremadament costós si no hem considerat que implica travessar murs de gran gruix o afectar paràmetres artesonats. Aquests són costos que han d’estar considerats en el pressupost del projecte abans d’arribar a obra, ja que poden suposar un percentatge molt elevat segons les afectacions. Això no hauria de ser pres com un problema insalvable, ja que els edificis patrimonials sovint poden accedir a subvencions i finançament específic de protecció.
Eines com BIM són molt valuoses en aquest tipus de projectes. L’ús de models permet treballar en un bessó digital detallat de l’edifici, facilitant la planificació i gestió de les intervencions. A més, les tecnologies no invasives, com les tècniques de conservació no destructives, són essencials per minimitzar l’impacte en l’estructura original de l’edifici.
Per tant, des de la perspectiva de l’enginyeria d’instal·lacions, la rehabilitació d’edificis amb protecció patrimonial és una tasca complexa que requereix una combinació de coneixement tècnic, sensibilitat i creativitat. La integració de tecnologies avançades, el compliment normatiu, la planificació a llarg termini i un enfocament en la sostenibilitat són aspectes essencials per garantir l’èxit d’aquests projectes.
Alguns projectes duts a terme per ARCbcn-WATTEGA que prediquen aquest exemple de dificultat són; els històrics pavellons de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, diversos espais històrics de l’Abadia de Montserrat, el Museu d’Història de Barcelona (MUHBA) o, més recentment, el projecte de rehabilitació del Castell de Tres Dragons que s’ubica al parc de la Ciutadella.
A mesura que avancem cap a un futur més sostenible, la rehabilitació dels nostres edificis patrimonials no només preserva la nostra història, sinó que també assegura que aquests tresors arquitectònics puguin ser gaudits per les generacions futures.
Deixa una resposta
Vols unir-te a la conversa?No dubtis a contribuir!